Resultats de la cerca

Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció

Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval 1941 i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media 1945 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’aquest darrer…

Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig

Lluís el Piadós, essent rei d’Aquitània, li encarregà, el 798, d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques potser com a comte Acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona 801 fins a Tortosa Carlemany el nomenà 813 comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent, d’on sembla que era originari Era d’ascendència visigoda

Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i…

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el…

Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l' Opus Dei  1949, fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media 1944, Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media 1950, El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda 1962, La Iglesia en la España visigótica y medieval 1976 i Hispania y Zaragoza en la…

Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’…