Resultats de la cerca

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

Inicià les seves activitats com a decorador en muntatges d’òperes El 1822, juntament amb Bouton, inaugurà a París el diorama El 1826 entrà en contacte amb Niepce, i durant el període 1829-33 treballaren plegats en el perfeccionament del procés heliogràfic per a fixar les imatges, mètode que anteriorment havien investigat per separat Després de la mort de Niepce, continuà experimentant i descobrí un procediment daguerreotípia que fou patentat i comercialitzat per l’Académie des Sciences de París 1839 en canvi d’una pensió vitalícia per a ell i els seus hereus

Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida

En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de Messager 1886, i…

Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el…

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els…