Resultats de la cerca

Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers 1954 i Així és el món 1954, Dilluns de festa major 1955, premi Ciutat de Palma, S’estopa ran des foc 1955, El tio al cel sia 1956, Sa…

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…

Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto…

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou…

Vida Es formà musicalment al Conservatori del Liceu, i el 1976 obtingué els títols de professora de música i de piano Parallelament estudià art a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1977, estudis que complementà formant-se com a investigadora a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC 1975-78 i 1984 El mateix 1977, la seva tesi doctoral, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 rebé el Premi Nacional de Musicologia Gràcies a la beca Alexander von Humboldt, amplià la seva formació a la Universitat de Göttingen sota la direcció d’Ursula Günther 1981-…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…

Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…