Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…

Professora emèrita del departament d’història a la Universitat de Washington, a Seattle Publicà The Tragic Week A Study of Anticlericalism in Spain, 1875-1912 1968 Abans havia traduït a l’anglès l' Aproximació a la història d’Espanya , de Jaume Vicens i Vives Approaches to the History of Spain , 1967, 1970 edició revisada

El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays…

Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El…

Des de molt jove rebé classes d'interpretació Estudià història de l'art a Cambridge i simultàniament començà a actuar en produccions teatrals The Goat, or Who is Sylvia , d'Edward Albee, 2004, pellícula que li valgué el premi Evening Standard, vessant interpretatiu que ha continuat i que li ha reportat un gran reconeixement premi Tony al millor actor per Red , de John Logan, 2010 El 2006  debutà al cinema a The Good Shepherd , de Robert de Niro De les actuacions posteriors  sobresurten Elizabeth The Golden Age 2007, de Shekhar Kapur Black Death 2010, de Christopher Smith el musical Les…

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de…

Germà d’ Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya , es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia , diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago 1974, a més de responsable de la secció d’opinió Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial Compàgina el periodisme amb la docència com a…

El 1986 fundà la seva pròpia companyia després d’una brillant experiència com a intèrpret i director especialitzat en el teatre de Shakespeare El seu primer film com a director fou Henry V 1989, al qual seguiren Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992, Much Ado about Nothing 1993, Mary Shelley’s Frankenstein 1994, In the Bleak Midwinter 1995, Hamlet 1996,  Love’s Labour’s Lost 2000,  As You Like It 2006,  Sleuth  2007,  Thor  2011,  Jack Ryan Shadow Recruit 2014,  Cinderella  2015,  Murder on the Orient Express  2017,  All Is True  2018,  Artemis Fowl  2020,  Belfast  2021 i Death…

Fill d’un fabricant de teixits, estudià per a teòric tèxtil a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i continuà el negoci familiar Als anys seixanta descobrí el món de la moda en un viatge a Londres i, en tornar a Catalunya, s’installà a Barcelona, on es dedicà a l’organització de desfilades i introduí, entre d’altres, el biquini i altres novetats Organitzà un gran nombre d’esdeveniments que convertiren la capital catalana en una referència internacional del sector Destacà sobretot la Barcelona Fashion Week amb la Passarella Gaudí, la qual, establerta el 1980, fou motiu d’algunes…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit…