Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
confraria de la Sang
Associació piadosa destinada a venerar la sang de Crist, erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341.
S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume,…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Editorial Cort
Literatura catalana
Editorial
Empresa editorial fundada a Palma l’any 1965 per Miquel Ferrer Sureda, fill del mestre, pedagog, folklorista, escriptor i promotor cultural Andreu Ferrer i Ginard, fundador, l’any 1947, de la revista Cort i de la Impremta Politècnica.
Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també l’esmentada revista, a més de gestionar-ne la impremta El 1979 Andreu Ferrer, fill de Miquel i net d’Andreu, n’esdevingué l’editor Des d’aleshores impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica A partir del 1999 obrí una nova línia editorial la collecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia A partir del 2001 inaugurà la collecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla catalana, “L’ull orb”
Associació Cultural Joan Amades
Folklore
Associació creada per Consol Mallofré, cunyada de Joan Amades, l’any 1995 i formada per persones vinculades a la cultura popular que s’apleguen amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits.
L’activitat principal de l’associació se centra en tres accions concretes bàsicament l’edició dels materials inèdits dins la collecció Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré i la reedició de materials i l’atorgament del premi Joan Amades dins la convocatòria dels premis Ciutat de Tarragona L’associació participa, organitza i collabora en accions d’estudi o divulgació relacionats amb temes etnogràfics, tradicionals i populars
Súria
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Cardener, que travessa el terme de N a S..
Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…
Bigues i Riells del Fai
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, que travessa el sector W del terme després del seu aiguabarreig amb el Rossinyol.
Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la part S té el…
Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses…
Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
Granollers
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de…