Resultats de la cerca

El terme i el concepte han estat força discutits darrerament i alguns autors prefereixen distingir-ne el Gravetià i el Châtelperronià

Dirigit per Antonio Franco 1978-82, Ginés Vivancos 1982-84, Enrique Arias 1984-88, Antonio Franco 1988-2006, Rafael Nadal 2006-10, Enric Hernández 2010-19, Anna Cristeto 2019-20 i Albert Sáez 2020-actualitat, des dels inicis tingué l’encert de trobar una fórmula popular de grans titulars compensats amb una informació contrastada i uns articles breus signats per periodistes i polítics ben coneguts pel públic En cinc anys aconseguí el segon lloc per difusió entre els diaris editats a Catalunya, i des d’aleshores alterna amb La Vanguardia la primera posició com a diari més llegit de Catalunya El…

Hi foren mestres, entre altres, Màxim, Crisant, Prisc, Eusebi, Sallusti i Eunapi de Sardes, el qual escriví Vides dels sofistes , espècie de crònica de l’escola ~400

Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts

Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…

S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró

Fou famosa en la història i la llegenda pel paper que tingueren com a guardians de la frontera anglesa enfront dels escocesos Membres d’aquesta família foren els comtes de Northumberland, creats ducs el 1766 Els membres més famosos d’aquesta família són Henry de Percy 1272-1315, gentilhome anglès, partidari actiu de la política escocesa d’Eduard I, fins que les victòries de Robert Bruce l’obligaren a tornar al seu país Reforçà la seva posició al nord d’Anglaterra comprant terres al bisbe de Durham, sobretot l' honor d’Alnwick, que es convertí en la seu principal de la família El seu fill…

Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més importants de la…

Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…