Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
Església siríaca
Església formada entorn del patriarcat d'Antioquia.
Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…
Hauteville
Llinatge feudal normand que donà nom a la primera dinastia reial de Sicília i que té per genearca Tancred d’Hauteville (segles X-XI), senyor d’Hauteville.
Els seus fills, en lluita contra els bizantins, conqueriren el sud d’Itàlia i Sicília Guillem d’Hauteville , dit Braç de Ferro mort el 1046, conquerí la Pulla el 1042 i en fou el primer comte El seu germà Robert d’Hauteville , dit Guiscardo mort el 1085, quart comte, conquerí Calàbria, Messina, Tàrent, Bari, Salern, Benevent, Amalfi i Durazzo i el 1059 esdevingué primer duc de Pulla i Calàbria Fills seus foren Mafalda de Pulla-Calàbria i Boemond I d'Antioquia , príncep de Tàrent, que fundà el principat d'Antioquia Altres fills de Tancred foren Jofre d’Hauteville mort el 1063, que formà la…
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
Ejército de Liberación Nacional
Organització guerrillera de Colòmbia d’ideologia marxista-leninista.
Fundada el 1964 per un grup d’estudiants i camperols, participa del conflicte armat colombià a la zona del Catatumbo, al departament de Norte de Santander, al sud del departament de Bolívar i als departaments d’Arauca, Cesar, Antioquia, Cauca, Nariño i Valle del Cauca, entre d’altres La bandera de l’ELN és vermella sobre negre, inspirada en el moviment revolucionari cubà 26 de Juliol Des de la seva creació s’ha caracteritzat per la realització d’atemptants a oleoductes d’empreses multinacionals i a la infraestructura elèctrica del país El 1987 ingressà, juntament amb altres grups armats…
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…
Zengirli
Història
Antiga ciutat hitita, situada uns 15 km al N d’Antioquia.
Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell…
Església nestoriana
Església cristiana oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida.
És dita també Església assíria, sirooriental o caldea L’evangelització partí d’Edessa, i s’inicià abans de la caiguda de l’imperi part 226 Sota els sassànides 224-632 la situació dels cristians fou afectada per la guerra constant contra els imperis cristians Romà i Bizantí, com també per la proclamació del zoroastrisme com a religió oficial, que produí l’esclat de la persecució oberta 340-379 Un sínode tingut a Selèucia 410 constituí un catolicosat, que el 424 es convertí pràcticament en autònom El 486 aquesta Església acceptà el nestorianisme Sota el domini àrab 637-1258 emprengué una tasca…