Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Història de Catalunya Salvat
Historiografia catalana
Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.
Fou la primera obra collectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la collaboració, entre d’altres, de D Bramon, E Junyent, MLl Pericot, M Riu i M Tarradell El coordinador del segon volum s VIII al XII fou M Riu i hi treballaren A Altisent, C Batlle, G Feliu, AM…
Senyós qui credets Déu lo Payre Augats
Literatura catalana
Vers inicial pel qual és conegut un dels planys de la Mare de Déu més antics en romanç escrit a Catalunya, en occità (mitjan s.XIII), compost de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, que acaben amb un refrany de dos versos de quatre i dues síl·labes, de rima diferent, i conservat en cinc manuscrits.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Aramon i Serra, R 1959 Soberanas, A-J 1962 Vegeu bibliografia
Estudis Universitaris Catalans

Estudis Universitaris Catalans Volum II (1908)
Revista erudita començada el 1907, amb volums de periodicitat anual.
Òrgan, al principi, dels ensenyaments dels Estudis Universitaris Catalans, hi foren regularment publicades ressenyes dels cursos professats, i també estudis diversos, alguns dels quals, fornits per les càtedres, resultaven els primers, o uns dels primers, de llurs autors com els de Ll Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió, Francesc Martorell, R d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila, Pere Bohigas, Ramon Aramon i Serra, Miquel Coll i Alentorn, etc Interrompuda la publicació amb el volum X, corresponent als anys 1917-18, fou represa el 1926 —cenyida principalment als estudis històrics i…
Societat Catalana de Musicologia
Música
Associació científica catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que té per objectiu principal la investigació de la música als Països Catalans.
Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó…
La comtessa fidel
Literatura catalana
Nom que rep la versió catalana del segle XV que desenvolupa un tema present en moltes literatures: la dama virtuosa cobejada pel seu cunyat
Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Inperayritz de la ciutat joyosa
Literatura catalana
Cant en llaor de la Mare de Déu, datat al primer quart del segle XIV, contingut a l’anomenat Llibre Vermell de Montserrat, amb la notació musical.
Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…