Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
César
Cinematografia
Premi cinematogràfic que hom concedeix anualment a França des del 1976 i recompensa la millor tasca d’interpretació d’un film, de realització, etc.
El nom del certamen prové de l’escultor CésarCésar Baldaccini, autor del trofeu
Julio César
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1919.
En fou nomenat president Josep de Caralt i Sala, comte de Caralt, i conseller delegat Arturo Guillén Sáenz, expresident del Banco Castellano La gerència fou assumida per Julio Guillén Álvarez, nebot d’A Guillén Sáenz, i César Alba Delibes, fill de Santiago Alba Bonifaz, els noms dels quals serviren per a denominar l’empresa La firma començà distribuint films de la marca italiana Cines, però el seu gran encert fou obtenir la concessió en exclusiva del material de la Metro Pictures, tot i que també hi hagué la producció d’altres firmes Trans-Atlantic,…
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l' oppidum d’…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses ocasions…
setges de Girona
© (CC0)
Història
Nom amb el qual són coneguts els tres setges a què fou sotmesa la ciutat de Girona durant la guerra del Francès per part de les tropes napoleòniques.
Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…
Imperials de Reus
César Nebreda
Futbol americà
Club de futbol americà de Reus.
Fundat el 1989, fou pioner a les comarques tarragonines Impulsat per Josep Lluís Castán, inicialment s’ubicà a Tarragona i fou anomenat Tarraco Imperials Començà jugant en la Lliga Catalana i, posteriorment, s’inscrigué en l’estatal La temporada 1993-94 es traslladà a Reus, prengué el nom actual i creà l’Escola Municipal de Futbol Americà de Reus Té dos equips sènior, un júnior i un de cadet Fou campió de la Lliga Nacional de Futbol Americà 2 en tres ocasions 2007, 2008, 2009, de la Lliga Catalana 1999, 2006, 2009, 2012, de la Copa Catalana 2001 i de la Supercopa Catalana 1999, 2000 La…
la Farsàlia
Literatura
Poema èpic llatí, en hexàmetres, de Marc Anneu Lucà.
Consta de 10 llibres, tres dels quals foren publicats l’any 62, i els altres set, després de la mort de l’autor 65 Tracta de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, i rep el nom de Farsàlia, ciutat de Tessàlia Grècia on tingué lloc la decisiva batalla en què Cesar vencé el seu enemic
Los cuervos
Cinematografia
Pel·lícula del 1960-1961; ficció de 96 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl, Barcelona ARGUMENT Gabriel Moreno Burgos GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández César, Jorge Rigaud Don Carlos, Ana María Noé Doña Berta, Rosenda Monteros Laura, Rafael Durán el conseller, Josep Maria Caffarel, Francisco Morán, Alícia Tomàs, Ivan Tubau, Rafael Navarro ESTRENA Barcelona, 22091961, Madrid, 18061962 Sinopsi A Don Carlos, un veterà home d’empresa, els…
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i els seus…
Choiseul
Llinatge feudal de la Xampanya, l’estirp del qual és Raynier I de Choiseul (s XI).
Foren successivament marquesos de Praslin 1615, comtes de Chevigny 1699, ducs de Praslin, pars de França i comtes de l’imperi Francès 1810 Entre els seus membres destaquen César de Choiseul París 1598 — 1675, comte de Plessis-Praslin i duc de Choiseul 1652, que intervingué en la campanya d’Itàlia 1641 i a Catalunya durant la guerra dels Segadors, mariscal de França 1645, i que durant la Fronda obtingué la important victòria de Rethel 1650 davant el vescomte de Turena i els castellans Étienne François de Choiseul César Gabriel de Choiseul París 1712 — 1785, cosí de l…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina