Resultats de la cerca

Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar…

Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella el 1722 havia estat portada a Maó per disposició del governador anglès Kane L’acta fou publicada en facsímil el 1958

En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…

En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…

Hi participaren també els legats del papa Agató Hi fou condemnada la doctrina del monotelisme una voluntat en Crist El patriarca de Constantinoble, Sergi 610-638, propagador de la doctrina, i el papa Honori 625-638, que l’havia acceptada, hi foren anatematitzats El papa Lleó II aprovà després el concili i els anatemes Per tal de completar l’obra dels concilis V i VI, que no redactaren cànons disciplinaris, es reuní un concili, el 692, conegut amb el nom de Πενθέκτη en llatí Quinisextum , però més generalment és designat amb el nom de concili in Trullo, per tal com se celebrà a la…

L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou…

No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers

El concili adoptà un símbol de fe existent compost després del 362, el qual fou conegut posteriorment amb el nom de nicenoconstantinopolità i fou introduït en la celebració de la missa

Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver…

El papa Adrià I el confirmà i hi envià dos legats El concili es reuní el 786, a Constantinoble, però fou dissolt pels soldats iconoclastes Es tornà a reunir l’any següent, a Nicea Tingué per finalitat posar fi a la controvèrsia iconoclàstia i restablir el culte de les imatges