Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bundestag
Assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya fins el 1990 i de l’Alemanya unificada a partir del mateix any, elegida per un període de 4 anys per sufragi universal directe.
Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer 1949-63, Ludwig Erhard 1963-66, Kurt Georg Kiesinger 1966-69, Willy Brandt 1969-1974, Helmut Schmidt 1974-1982, Helmut Kohl 1982-98 i Gerhard Schröder 1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709…
Cor de l’NDR d’Hamburg
Música
Conjunt coral alemany fundat el 1946 a la Ràdio d’Hamburg sota la direcció del mestre Max Thurn, aleshores director del cor de l’Òpera de la ciutat alemanya.
El 1965 fou substituït per Helmut Franz, quan la formació ja havia estat definida com una agrupació coral especialitzada en el repertori contemporani Posteriorment s’han succeït en el càrrec F Hamel, HH Spitz, R Liebermann, W Zillig, T Langner i H Sielmann A banda de la música contemporània, el conjunt ha fet també incursions en el gran repertori coral dels segles XVIII JS Bach, GF Händel i XIX Ha realitzat diversos enregistraments i ha participat en representacions operístiques També ha efectuat gires arreu d’Europa
Raimundus Lullus Institut
Centre d’investigació lul·liana erigit a la Universitat de Friburg de Brisgòvia el 1957, sota la direcció de Friedrich Stegmüller.
Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar un Manuale Lullianum , que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar —primer en collaboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica—, les Raimundi Lulli Opera Latina , de les quals hi ha prevists quaranta volums Hom hi ha recollit igualment microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com…
Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Publicació de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.
N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…
batalla de Verdun
batalla de Verdun El fort de Douamont, on hom ha construït un ossari commemoratiu
© Fototeca.cat
Militar
Conjunt d’operacions militars que tingueren lloc des del 21 de febrer fins al 16 de desembre de 1916, en el curs de la Primera Guerra Mundial, a la zona de Verdun i el riu Mosa.
L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic francès, la…
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del gran núvol 1976…
Christlich-Demokratische Union
Política
Partit polític alemany d’orientació cristiana, integrat fonamentalment per catòlics i protestants, sorgit el 1945 a Berlín, Colònia i Düsseldorf.
Des de la creació 1949 de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la collaboració de la Christlich-Soziale Union CSU bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% 1949, 45% 1953, 50% 1957, 45% 1961 i 48% 1965 dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer 1949-63, L Erhard 1963-66 i KG Kiesinger 1967-69 A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata SPD, i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’aquests…
Victòria!
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1983; ficció de 435 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tabaré Jaume Behar, Barcelona, Ferran Repiso Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MSanz, ARibas FOTOGRAFIA Andreu Berenguer Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Helmut Berger tinent Rodríguez Haro, Xabier Elgorriaga Jaume Canals, Norma Duval Maria Aliaga, Craig Hill tinent coronel Burguete, Pau Garsaball comissari Manuel Bravo Portillo, Carme Elías Palmira, Eva Cobo Juanita, Artur Costa inspector Apolinar Sánchez, Alfred Lucchetti Llorenç Vinyes, Marta Sadurní Cristina, Teresa…
Dagoll Dagom
Escena de l’obra Historietes, de la companyia teatral Dagoll-Dagom
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia de teatre de Barcelona, fundada pel director i poeta Joan Ollé.
Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974— El 1975 presentà el seu primer espectacle en català, Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d'aquesta obra s’incorporà Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…