Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge Rigaud,…

El 1902 en començà la construcció una empresa alemanya, la qual havia de construir 2400 km de vies per a unir Istanbul i l’Oceà Índic La construcció fou considerada per la Gran Bretanya i Rússia com una empresa colonialista alemanya Interromputs els treballs el 1918, foren represos el 1933 i acabats el 1940

És conservat a Istanbul com a relíquia És conegut el poema que li dedicà al-Būṣīrī

És una destacada obra de l’art grec de final del s IV aC Actualment al Museu d’Istanbul

El primer servei sortí de París 1883 amb destinació a Istanbul, però els seus itineraris anaren variant en funció de les modificacions en el traçat de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària Durant la Primera Guerra Mundial el servei restà interromput després de la Segona Guerra Mundial, l’auge del transport aeri posà fi a la seva expansió i l’any 1977 fou clausurat El servei fou reprès com a atractiu turístic, el 1982, entre Londres i Venècia, via París

Té l’origen en la cimera de les Nacions Unides celebrada a Vancouver el 1976 posteriorment coneguda amb el nom d’ Habitat I amb l’objectiu de debatre el fenomen de la urbanització accelerada, especialment als països en vies de desenvolupament, i intercanviar propostes per evitar-ne els efectes més indesitjables i promoure’n al màxim els més beneficiosos Aquesta cimera donà lloc a la creació de la Comissió de les Nacions Unides per als Assentaments Humans El 1996 se celebrà a Istanbul una segona cimera, Habitat II , per tal d’avaluar els resultats de les directrius acordades en…

L’assemblea constitutiva, actualment formada per 23 estats membres i presidida pel príncep Albert I de Mònaco, es dugué a terme a Madrid el 1919 en presència dels següents estats fundadors Egipte, França, Grècia, Itàlia, Mònaco, Espanya, Tunísia i Turquia Els primers anys es caracteritzaren per l’exploració de la Mediterrània a càrrec dels diferents estats membres de la Comissió, així com de la fundació de diferents estacions marines La Segona Guerra Mundial suposà una gran sotragada que estigué a punt de fer-la desaparèixer No obstant això, el 1951 se celebrà a París el 12è Congrés de la…

Amb aquesta cimera les Nacions Unides conclogueren un cicle de conferències mundials organitzades per a analitzar els reptes que la humanitat haurà d’afrontar en un futur immediat Així, Habitat II, també anomenada Cimera de la Ciutat, fou el colofó de la conferència sobre el medi ambient de Rio de Janeiro 1992, de la conferència sobre població i desenvolupament del Caire 1994, de la conferència sobre desenvolupament social de Copenhaguen 1995 i de la conferència sobre la dona de Beijing 1995 Habitat II intentà donar una resposta als problemes que planteja la internacionalització del fenomen…

Amb seu a Viena, és formada per tots els estats d’Europa, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà i els estats asiàtics de la CEI, per tal d’enfortir la democràcia pluralista a Europa, el respecte als drets humans i resoldre les disputes entre els estats membres Establerta el 1972, l’OSCE constituí la reunió de nivell més alt entre els dos blocs enfrontats durant la guerra freda , per tal com aplegà tots els membres de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia Fins el 1990, les cimeres tingueren lloc irregularment i depenent de la situació política internacional, i les actes aprovades no eren vinculants…

Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals