Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Linus Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu de lliure ús inspirat en Unix.
El nucli fou desenvolupat el 1992 per Linus Torvalds En l’actualitat es tracta d’un sistema operatiu obert, d’accés lliure i gratuït, desenvolupat per milers de programadors d’arreu del món Linux té la flexibilitat i moltes de les característiques que feren popular el sistema operatiu UNIX, però a diferència d’aquest pot executar-se sobre un PC ordinari Els sistemes Linux actuals incorporen interfícies gràfiques d’usuari i entorns d’escriptori Els entorns d’escriptori més usuals són KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment, basats respectivament en les…
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament
Fedora
Sistema operatiu tipus UNIX de lliure distribució i codi obert.
El 2003, per decisió de Red Hat Inc, l’empresa on es creà, Red Hat Linux deixà de ser un sistema operatiu de lliure distribució i s’escindí en dues branques la branca comercial, enfocada al món empresarial i grans servidors, i la branca comunitària enfocada a l’ús domèstic i gestionada pel Projecte Fedora Malgrat l’escissió, el Projecte Fedora rep el patrocini de Red Hat Inc Per herència de Red Hat Linux, Fedora incorpora les eines GNU i un nucli Linux
GNU no és Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu lliure iniciat per Richard Stallman a partir del 1984.
Fou dissenyat per ser completament compatible amb el sistema UNIX, amb la intenció de retornar a l’esperit de cooperació que hi havia entre els primers usuaris d’ordinador Es compon de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles anteriorment, al costat d’altres que s’hagueren de dissenyar de nou El 1992, el sistema GNU fou combinat amb el nucli Linux, creat per LTorvalds un any abans, combinació de la qual en resultà un sistema operatiu lliure i completament funcional anomenat GNU/Linux, tot i que popularment sovint anomenat…
Delphi
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació de propòsit general orientat a objectes derivat de l’Object Pascal creat per Borland Software Corporation, i el paquet de l’esmentada empresa que l’incorpora juntament amb un entorn de desenvolupament ràpid d’aplicacions.
Proporciona una completa biblioteca de components visuals anomenada Visual Component Library VCL Posseeix una potent eina de desenvolupament visual que permet reduir bona part de la tasca de programació en arrossegar amb el ratolí directament controls en els formularis corresponents Permet desenvolupar aplicacions per a plataformes Windows, Linux i NET El nom Delphi fa referència a l’oracle de Delfos i alludeix a la seva gran facilitat de connexió amb bases de dades d’Oracle Existeix una versió gratuïta, Kylix , per a sistemes Unix i Linux, i també hi ha versions…
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft…
SALT
Programa no comercial de traducció automàtica i correcció de textos de la conselleria d’educació i ciència de la Generalitat Valenciana.
Permet traduir textos del castellà al català i a la inversa, amb un mètode interactiu que minimitza els errors i en garanteix la qualitat La primera versió, SALT 10, data de l’any 1997 Actualment coexisteixen dues versions del programa el SALT 30 Microsoft Windows®, que funciona de manera independent, i el SALT 40, que funciona sobre el programa Writer d’OpenOffice El SALT 40 té, al seu torn, dues versions, una per al sistema operatiu Microsoft Windows® i una altra per al sistema operatiu Linux El Salt 40 també té una versió pàgina web
Ubuntu
Rep el nom del mot ubuntu , que hom sol traduir per ‘humanitat’, pertanyent a la llengua nguni dels zulús i d’altres pobles de Sud-àfrica L’origen es troba en l’empresa Canonical, creada pel milionari sud-africà Mark Shuttleworth per a donar suport financer a la iniciativa d’uns programadors del projecte Debian, que constitueix la base de l’estructura tècnica d’Ubuntu Bé que es tracta d’un programari lliure, el projecte es manté a través de la comercialització de serveis i el suport tècnic a altres empreses A l’octubre del 2004 es posà en funcionament la primera versió d’Ubuntu Warty Warthog…
Softcatalà
Electrònica i informàtica
Organització sense ànim de lucre creada el 1998 per a la traducció i la distribució de productes informàtics en català.
Nasqué amb l’objectiu de millorar la presència del català en les noves tecnologies La seva actuació es desenvolupa tant en l’àmbit del programari lliure com a partir de convenis amb companyies propietàries de programes Entre les seves realitzacions cal esmentar la versió catalana dels navegadors Netscape , posteriorment sota el nom del projecte lliure Mozillaorg, que inclou el navegador Firefox i el programa de correu Thunderbird, la traducció del paquet ofimàtic OpenOfficeorg amb el suport de Sun Microsystems des del 2000, que ha esdevingut la principal opció ofimàtica lliure en català, la…