Resultats de la cerca

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…

L’expressió és utilitzada ellípticament sobretot per indicar la seva festa 8 de desembre i la seva imatge Ha estat representada generalment dempeus i com a noia jove vestida amb túnica blanca i mantell blau Aquest tema ha estat conreat especialment pels artistes castellans del segle XVII A Cano, Murillo, Zurbarán, etc

Ha sofert diverses reorganitzacions Consta de 48 membres numeraris i un nombre variat de corresponents L’edifici on té la seu, construït per Josep Bernat de Xoriguera, conté un important museu de pintura amb obres de Goya Los disciplinantes, La Inquisición, La casa de los locos , Zurbarán La visión del beato Alonso Rodríguez , Murillo, Alonso Cano, etc, i una gran collecció de dibuixos

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs…

En fou president Josep Riera i Puntí, diputat d’Esquerra Republicana i antic president del Casal Català de Buenos Aires Des del 1936, l’agrupació fou presidida per Ricard Carreras i Valls , i Josep Conangla i Fontanilles fou nomenat representant del departament de cultura a Cuba i l’Amèrica Central Pretenia ajudar els catalans retornats d’Amèrica i també mantenir una vinculació institucional entre la Generalitat i els emigrats L’entitat obtingué de la Generalitat de Catalunya ajut per a les víctimes del terratrèmol de Cuba del 1931 Publicà el “Butlletí per als Catalans Absents de la Pàtria”…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep PLozano, CMira GUIÓ CMira FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, Gevacolor i Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Isidre Prunés, Montserrat Amenós MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Enric Murillo INTERPRETACIÓ Laura del Sol Laila, Marie-Christine Barrault Almodis, Ramon Madaula Bernat de la Marca, Fermí Reixach el capità, Francisco Guijar comte Berenguer de Barcelona, Montserrat Salvador Sra Esmesanda, Joan Monleon Abd al Malik, Paco Casares l’emir de Dénia, Carles Sabater fra Juanito,…

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…

Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització,…