Resultats de la cerca

Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí

Mort el príncep i abandonada l’empresa tot just iniciada 1376, els navarresos passaren al servei de Jaume dels Baus, emperador titular de Constantinoble i príncep titular d’Acaia i Morea Comandats per Juan de Uturbis, saquejaren els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i s’apoderaren, bé que per poc temps, de Tebes, Livàdia i Atenes, tret de l’Acròpolis 1379 S'establiren després a la Morea 1380, i en difícil equilibri entre grecs i turcs organitzaren un principat, governat de primer per Maiotto Coqueral i després per Pere de San Superano mort aquest 1402, desaparegueren a poc a…

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384,…

El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia

Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…

Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església

Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…