Resultats de la cerca

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…

Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la província i, en menor proporció…

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…

El constitueixen municipis petits i mitjans Fou creada el 1981 a Vic, amb el nom d'Associació Catalana de Municipis, a partir de la iniciativa sorgida d’un grup d’alcaldes que propugnaven un ens intermunicipal en què tots els municipis tinguessin els mateixos drets i deures, independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o dimensió Es contraposava, doncs, a la Federació de Municipis de Catalunya , creada el mateix any i integrada per municipis governats pel PSC-PSOE, vinculada i dependent de la Federación Española de Municipios y Províncias, adhesió que els ajuntaments…

Constituí una de les primeres revistes erudites valencianes de la Restauració, al costat de l’ Almanaque Las Provincias A més del remarcable treball sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres, predominaren els estudis històrics sobre l’època foral i, especialment, sobre l’Edat Mitjana, sobretot de caràcter erudit i institucional, en consonància amb la tradició conservadora de la Renaixença Entre els estudis de temàtica genealògica i heràldica destaquen el del vescomte de Bétera sobre Pero Maça de Liçana 1882, el de Vicent Salvador i Montserrat marquès de Cruïlles sobre els…

Foren publicats Madrid 1896-1922 26 volums 27, si es té present que el primer volum és doble, que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y…