Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Saturn
Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…
Faetont
Mitologia
Fill d’Hèlios i de Clímene.
Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres
Gemäldegalerie Dahlem
Madonna a l'església (1440), obra de Jan van Eyck exposada en la Gemäldegalerie Dahlem
Pintura
Museu de pintura alemany, a Berlín.
Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint
Europa
Mitologia
Filla d’Agenor, rei de Tir i Sidó.
Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Quellinus
Família d’artistes flamencs del segle XVII.
Artus Quellinus el Vell Anvers 1609 — 1668, escultor, fou deixeble de FDuquesnoy a Roma És autor dels frontons, baixos relleus i cariàtides de l’exterior i l’interior del Palau del Dam antic Ajuntament d’Amsterdam, en els quals és evident la influència dels escultors italians, especialment de LBernini Artus Quellinus el Jove Saint-Trond 1625 — Anvers 1700 Escultor, cosí de l’anterior, amb el qual collaborà en la decoració de l’Ajuntament d’Amsterdam La seva obra principal és el combregador de l’església de Saint-Rombaut de Malines Erasmus Quellinus Anvers 1607 — 1678, pintor, germà d’Artus el…
Coŀlecció Cambó
Coŀlecció d’obres d’art reunida pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les coŀleccions oficials espanyoles, del Museo del Prado i del Museu d’Art de Catalunya.
Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna Hi figuren artistes com Botticelli, Tiepolo, Tiziano, il Tintoretto, il Veronese, Rubens, Fragonard, De la Tour, Gainsborough, Zurbarán o Goya, entre d’altres Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la coŀlecció de Joseph Spiridon La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts A partir del 1937 la coŀlecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es…
Eva
Eva Detall de la decoració pictòrica de l’absis central de l’església de Sant Martí Sescorts, conservada al Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…
l’Assumpció
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus , com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863 Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme Gregori de Tours mort el 594 és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma Els fonaments bíblics de l’Assumpció són la…