Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Juste
Escultura
Família d’escultors d’origen florentí, actius a França durant el s XVI al servei de Lluís XII, de Francesc I i de l’alta noblesa.
Antoine Juste Cabignano, Toscana 1479 — Tours 1519 esculpí els apòstols per a la capella del cardenal d’Amboise a Château Gaillon 1508-09 el 1514 començà els baixos relleus del sepulcre de Lluís XII i d’Anna de Bretanya El seu germà Jean I Juste San Martino a Mensola, Toscana 1485 — Tours 1549 féu les estàtues reials agenollades i les jacents Juste de Juste Tours 1505 — 1559, fill d’Antoine, féu els apòstols i les virtuts per a la mateixa tomba i decorà la Gran Galeria de Fontainebleau a les ordres de GBRosso Jean II Juste Tours 1510 — 1579…
Turonià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Cretaci superior, situat damunt el Cenomanià i sota el Coniacià.
L’estratotip és a Tours Turena, França
Restout
Pintura
Família de pintors francesos dels segles XVII i XVIII.
Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…
l’Assumpció
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus , com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863 Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme Gregori de Tours mort el 594 és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma Els fonaments bíblics de l’…
Parti Communiste Français
Història
Associació política francesa nascuda el 1920 a partir de l’escissió produïda en el Congrés de Tours de la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO).
La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…
Farnese
Llinatge noble italià originari del castell de Farnese (Laci), que posseí, l’estirp coneguda del qual és Pietro Farnese, senyor de Farnese, comte d’Orvieto (1100) i comanador de la cavalleria pontifícia.
Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i Alessandro…
tractat de Barcelona
Història
Tractat d’aliança signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, i a Tours, el 18 de gener de 1493 per Carles VIII de França, segons el text elaborat a Narbona el 8 de gener per llurs ambaixadors.
La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els sobirans…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…