Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Ulisses

Portada del llibre Ulisses , de James Joyce
© Fototeca.cat
Novel·la de James Joyce, editada a París el 1922, bé que la seva publicació fou començada molt abans en una revista nord-americana i hagué d’ésser interrompuda, acusada d’obscenitat, per l’escàndol que provocà.
També fou prohibida a la Gran Bretanya Concebuda com un recorregut a través de Dublín, parallel al viatge d’Ulisses en l' Odissea l’estructura de la qual forma el canemàs bàsic de la novella, narra la vida de dos personatges, el publicista dublinès d’origen jueu Leopold Bloom i el jove intellectual Stephen Daedalus en realitat Joyce mateix, durant un període d’unes vint hores L’obra presenta continus canvis d’estil i sobretot un llenguatge hermètic, simbòlic, no fàcilment comprensible, expressat a través d’un ús permanent del monòleg interior Ha estat considerada l’obra més…
Ulisses
Ulisses reconegut per la serventa, en un vas àtic del Museo Etrusco de Chiusi
© Fototeca.cat
Mitologia
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller,…
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…
Penèlope
Mitologia
Muller d’Ulisses.
Filla d’Icari, germà de Tíndar, i de la nàiada Peribea La seva llegenda és coneguda, sobretot, a través de l' Odissea homèrica En absentar-se Ulisses a la guerra de Troia, Penèlope administra la casa i té cura del seu fill Telèmac Durant vint anys espera el retorn de l’espòs, fins que, acorralada pels pretendents, que s’han emparat del palau i dilapiden els béns i la fortuna d’Ulisses, promet que es casarà amb un d’ells quan acabi de teixir el sudari del vell rei Laertes, el seu sogre Mentre, de dia, teixeix el sudari, de nit desfà tot el que ha fet, i així l’obra…
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l…
Àiax
Personatge de la Ilíada
que personifica la força física, fill de Telamó i un dels cabdills de l’exèrcit grec; era considerat el segon, després d’Aquil·les, pel seu valor en la lluita.
En obres menors del cicle troià Etiòpida i Petita Ilíada apareix la seva discussió amb Ulisses per la possessió de les armes d’Aquilles, durant els funerals d’aquest, i la follia que, en no aconseguir-les, el portà al suïcidi En els Epinicis , Píndar fa responsable Ulisses d’aquesta mort Sòfocles, en la tragèdia Àiax , analitza el procés irracional que el condueix a la mort El tema fou tractat encara per Ovidi a Les metamorfosis i passà a la literatura occidental, on fou desenvolupat, entre d’altres, per Hernando de Acuña i Ugo Foscolo En el Raonament de Telamó i…
Èol
Mitologia
Déu grec dels vents.
Lliurà a Ulisses un odre amb tots els vents, llevat d’aquell que l’havia de dur directament a Ítaca Mentre Ulisses dormia, els seus companys obriren l’odre, creient que hi havia vi, i els vents, escampant-se, desencadenaren una tempesta que llançà la nau a les costes d’Eòlia
Autòlic
Mitologia
Fill d’Hermes i avi d’Ulisses.
Del seu pare rebé el do de robar sense ésser mai sorprès Ensenyà a Hèracles l’art de la lluita
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Calipso
Mitologia
Nimfa, reina de l’illa Ogígia.
Segons l’Odissea, acollí Ulisses i el retingué durant set anys