Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
marquesat de la Roca
Història
Títol concedit el 1789 a Antoni d’Oriol i de Montagut (Tortosa 1752-1801), regidor de Tortosa (1793).
Passà als Juez-Sarmiento, als León, als Rodríguez de Valcárcel, comtes de Pestagua, i als Núñez-Robres
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
ducat de Noccera
Història
Títol senyorial concedit el 1521, en el regne de Nàpols, a Tiberio Carafa e Cantelmo, primer comte de Soriano, després d’haver comprat aquesta ciutat, casat amb Jerònima de Borja-Llançol de Romaní, besneboda del papa Alexandre VI.
El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió
Concurs Internacional de Piano de Santander Paloma O’Shea
Música
Certamen creat per Paloma O’Shea el 1972.
Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el…
Teatro Real
Música
Teatre d’òpera de Madrid.
Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern auditori on s’han traslladat…
Comitè de les Regions de la Unió Europea
Òrgan de la Unió Europea de caràcter consultiu creat pel Tractat de Maastricht el 1992 amb el nom de Comitè de les Regions d’Europa.
El 1994 rebé el nom actual Organisme de caràcter consultiu, representa entitats d’àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l’àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies länder , comunitats autònomes, regions, etc És format per 353 membres, representants nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan estiguin en joc interessos regionals específics La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d’organismes regionals o locals Han…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Estudis Lepanto
Cinematografia
Estudis de rodatge oberts a Barcelona entre el 1935 i el 1943 i propietat d’Henri Huet, empresari francès que també era director de la Gaumont, codirector de la Pathé, representant dels Lumière a Barcelona i director de la casa de distribució, exhibició i producció Exclusivas Huet.
Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…
En la ciudad...
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Experimental, 63 min., dirigida per col·lectiu.
Fitxa tècnica Sinopsi Film collectiu que recull 24 aportacions breus i heterogènies que tenen com a eix temàtic la percepció i la vivència de l’espai urbà Producció Obra collectiva i rara que aplega peces de diversa procedència geogràfica, disciplinar, generacional, etc, i que fou el resultat de la iniciativa d’Eugeni Bonet des de Barcelona i de José Miguel Gómez des de Madrid, per tal de dinamitzar les pràctiques audiovisuals alternatives Les pautes guiadores de la proposta foren l’aprofitament creatiu d’uns recursos mínims –un o dos rotlles de pellícula de súper-8 mm– a l’entorn d’un motiu…
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…