Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Actes dels Apòstols
Cinquè llibre del Nou Testament.
Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’àrea geogràfica dins la qual…
Actes de Llàtzer
Literatura catalana
Narració fabulosa catalana.
D’autor desconegut, tracta sobre la vida d’ultratomba i la resurrecció de Llàtzer La narració ha pervingut en diversos manuscrits del segle XV i en una impressió del final del mateix XV, que també conté el Gamaliel i La destrucció de Jerusalem Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Repertori de l’antiga literatura catalana , vol 1 Barcelona, Alpha
,
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’…
Diario de Sesiones de las Cortes Españolas
Publicació regular de les actes i del diari de sessions del congrés dels diputats i del senat.
Els diaris de sessions eren publicats i recollits per la premsa Cap al 1869 hom decidí d’editar les actes i els diaris des de l’assemblea de Baiona 1808 Des de la fi del 1937 i fins a la fi de la Guerra Civil fou imprès a la impremta del Diario de Barcelona És una font important per a l’estudi de la història política de l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la féu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi féu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la catedral es…
Wozzeck
Música
Òpera en tres actes, amb música i llibret d’Alban Berg, basat, aquest últim, en el drama Woyzeck de Georg Büchner.
Les cinc escenes de cadascun dels tres actes són escrites sobre esquemes de música pura suite , sonata, invenció, passacaglia , etc El seu llenguatge és lliurement atonal, i l’obra és adscrita a l’estètica expressionista
Romeu i Julieta
Teatre
Drama en cinc actes de W. Shakespeare, estrenat durant la temporada teatral del 1594-95.
L’obra presenta les rivalitats entre dues famílies de Verona, de la qual situació són víctimes llurs fills, Romeu Montesco i Julieta Capuleto Aquests, casats en secret, moren tràgicament, fet que reconcilia ambdues famílies La música s’ha ocupat extensament del tema, sobretot el ballet es destaca, entre nombroses versions, la que Bronislava Nižinskaja presentà el 1926 per a la companyia de ballets russos de S Diaghilev, amb música de C Lambert i decoracions de Max Ernst i Joan Miró el “pas de deux” sobre l’obertura Romeu i Julieta de Čajkovskij, estrenat per Serge Lifar el 1949 a l’òpera de…
Correllengua
Conjunt d’actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana.
Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika , i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CAL, coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat…
Capital de la Cultura Catalana

Inauguració dels actes a Amposta com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2006
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona 2012, Ripoll…
Assemblees d’Estudis sobre el Comtat de Besalú
Historiografia catalana
Jornades d’estudis relitzades sota el patrocini dels Amics de Besalú i el seu comtat, de les quals es publiquen les actes de les comunicacions i ponències, d’història, llengua, tradicions, etc., sobre l’àmbit territorial de l’antic comtat de Besalú.
No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina