Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Comitè Central de Proveïments
Organisme creat des dels primers dies de la guerra de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
Era destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front Estigué format per representants de la CNT, de la FAI, de la UGT, del POUM, d’ERC, de la Unió de Rabassaires i per un tècnic La dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la recuperació del control de la situació per part de la Generalitat comportaren la dissolució del Comitè Central de Proveïments 17 d’octubre de 1936 i la seva substitució pel departament de Proveïments , format el 6 d’…
Comissariat d’Ordre Públic
Història
Organisme dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat a l’octubre del 1936 per a la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulla de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
departament de Defensa
Història
Organisme politicoadminsitratiu de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat el 31 de juliol de 1936 a causa de les circumstàncies sorgides amb la Guerra Civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’Estat espanyol Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després dels Fets de Maig de 1937 Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarcosindicalista Francesc Isgleas Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies …
Acció Catalana Republicana
Política
Partit polític nacionalista de Catalunya, denominat també Partit Catalanista Republicà, creat el març de 1931 en fusionar-se Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya, integrat especialment per intel·lectuals, personalitats de professions liberals i classe mitjana.
A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament català Amb…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant…
fets de Prats de Molló
![](/sites/default/files/media/FOTO2/fets_Prats_Mollo.jpg)
Procés de Prats de Molló, a París (a la dreta, Francesc Macià)
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin…
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid desenvolupament…
Institut Obrer de Segona Ensenyança
Història
Institució d’ensenyament secundari vigent a la II República Espanyola entre els anys 1936 a 1939.
Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…