Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista mensual d’història relativa als Països Catalans apareguda a Barcelona al desembre del 1976.
Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor…
La Barrila Deportiva
Esport general
Setmanari
Setmanari satíric d’esports publicat a Barcelona entre el setembre del 1924 i el gener del 1925.
Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts
Memorial Numismático Español
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en Numismàtica, publicada a Barcelona entre el 1866 i el 1880.
N'aparegueren cinc volums 1866, 1868, 1873, 1877-79, 1980 i solia constar d’unes 300 pàgines amb illustracions És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’Estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes Tingué collaboradors tan destacats com CPujol i Camps, el mateix ACampaner, VVázquez Queipo, JCabré i Aguiló, AHeiss, APedrals i Moliné i JZobel de Zangroniz entre d’altres
La Medicina Catalana
Publicacions periòdiques
Revista publicada, a Barcelona, per iniciativa de Leandre Cervera, que en fou redactor en cap.
Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938
Estudis Romànics
Revista aperiòdica publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de R.Aramon i Serra.
Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada
Gol
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació esportiva apareguda l’any 2006.
De distribució gratuïta, se centra en l’activitat de l’equip de futbol del FC Barcelona En un primer moment s’editava a Barcelona i a Madrid, en llengua castellana El 2009 tancà la seva edició madrilenya i centrà la seva aposta en Catalunya, canviant de llengua, de manera que passà a ser el primer rotatiu esportiu i gratuït editat en català Al setembre del 2009 es començà a distribuir a les quatre capitals de província, amb una edició de 45000 exemplars cada dilluns Des del 2011 disposa d’una edició digital A l’estiu del 2012 fou absorbida pel grup Economia Digital i Xavier Salvador substituí…
Cave Canis
Revista cultural.
Fou una publicació apareguda entre el 1995 i el 1999, caracteritzada per la seva caducitat temporal –-com estava previst des de la seva creació, n'aparegueren nou números, tants com lletres tenia el títol− i pel seu format especial, consistent en una caixa de cartró, obra de Claret Serrahima, que contenia les aportacions dels diversos collaboradors poemes, CD, objectes d’art, etc, unides per un tema monogràfic Cada número anava acompanyat d’un manifest, el darrer dels quals maldava per una cultura crítica i radical, i era presentat en una festa o esdeveniment Fou dirigida per…
Les flors del mal
Recull de poemes de Charles Baudelaire.
La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué…
Les alegres comares de Windsor
Teatre
Comèdia en cinc actes de William Shakespeare.
Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de…
L’harmonia del Parnàs
Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.
Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina