Resultats de la cerca

El seu objectiu és articular una xarxa d’empreses d’equipaments, béns esportius i esdeveniments, i centres tecnològics i de recerca per millorar-ne la competitivitat i la projecció internacional La junta directiva és presidida per Joan Porcar En formen part Alesport, l’Hospital Clínic, Gas Gas Motos i Mundo Deportivo , entre d’altres

Vol contribuir democràticament a determinar la política local i catalana, amb propostes molt diverses i sense articular-les en una ideologia determinada Es coalitzà amb la PIE per a les eleccions autonòmiques de 1995, en una coalició que es definí com a “liberal-progressista” 1508 vots i concorregué en solitari a les legislatives de 1996 1229 vots Dirigents Juan Sangrès i Antoni Obach

L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel PSC i IC-V-…

Fou inaugurat el 1997, a l’edifici històric del palau dels Marquesos Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles Té la voluntat d’estudiar i difondre l’art dels titelles i articular un discurs teòric al voltant de la titella i l’espectacle, a més de l’extensa collecció de titelles, procedent de tot el món, disposa d’una sala de projeccions i d’un centre de documentació El museu és també un punt de distribució de llibres especialitzats en el titella Té més de 400 peces procedents de tot el món Myanmar,…

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…

D’ençà del 1984, Catalunya hi és representada a través d’UNIMA España, entitat que federa les associacions nacionals i regionals de l’estat Impulsada per titellaires alemanys, francesos i txecs per tal de compartir experiències, fou constituïda oficialment a Praga al juny del 1929 en el decurs del I Congrés Internacional de Titelles Fins a la Segona Guerra Mundial celebrà congressos a París desembre del 1929, Lieja 1930 i Ljubljana 1933 La guerra i la postguerra en paralitzaren les activitats, que es reprengueren amb el V Congrés Praga, desembre del 1957, celebrat gràcies a la tenacitat de…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a…

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon Però el fracàs…