Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Challenger
Nom del vaixell britànic que del 1872 al 1876 feu un creuer científic de volta al món.
Dirigit per sir Charles Wyville Thomson, realitzà investigacions oceanogràfiques, cartogràfiques i biològiques, les quals significaren una aportació decisiva per al coneixement científic de les mars Com a resultat de l’expedició fou publicat el Challenger Report , en 50 volums, entre el 1890 i el 1895
Acadèmia Xinesa de Ciències
Institució fundada l’any 1949 pel govern de la República Popular de la Xina.
Substituí l’Acadèmia Sinica traslladada a Taipei al final de la guerra civil pel govern nacionalista Consta actualment de cinc departaments física i matemàtiques química ciències biològiques ciències de la Terra ciències tecnològiques Per a les humanitats va constituir-se el 1977 l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials Resideix a Pequín i té delegacions a les principals ciutats xineses
Academia Naturae Curiosorum
Institució fundada el 1652 a Schweinfurt (Francònia, Alemanya) per G.L. Bausch.
L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…
Acadèmia de Ciències de Rússia
Institució científica de tipus general, resident a Moscou, continuadora de l’Acadèmia Russa de les Ciències, fundada a Sant Petersburg per Pere el Gran el 1725, i estructurada en seccions que corresponien a les quatre grans acadèmies franceses d’aquell temps.
Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals…
programa Diversitas
Programa de recerca científica d’abast internacional, establert el 1991 per afrontar qüestions científiques plantejades per la pèrdua de biodiversitat a escala global.
Fundat per la UNESCO, el Comitè Científic per als Problemes del Medi Ambient SCOPE i la Unió Internacional de Ciències Biològiques IUBS, el 1996 s’hi uniren dos nous patrocinadors, el Consell Internacional per a la Ciència ICSU i la Unió Internacional de Societats Microbiològiques IUMS El 2001 començà la segona fase del programa, de la qual en resultà un pla científic publicat el 2002 que assenyalava tres àrees de treball descobrir la biodiversitat i predir-ne els canvis, estimar l’impacte dels canvis de biodiversitat en el funcionament dels l’ecosistemes i desenvolupar la…
Convenció sobre Armes Bacteriològiques i Toxíniques
Tractat per a la prohibició de la fabricació, el desenvolupament, el comerç i l’emmagatzematge d’armes biològiques, bacteriològiques i toxíniques.
És el primer tractat multilateral de desarmament que prohibeix la producció i ús d’una categoria sencera d’armes Signat el 1972, entrà en vigor l’any 1975, però la manca d’un règim formal de verificació per a controlar-ne el compliment ha limitat la seva efectivitat En la Tercera Conferència encarregada de l’examen de la Convenció del 1994, hom establí un grup d’experts governamentals per tal d’identificar i examinar possibles mesures de verificació des d’un punt de vista científic i tècnic El 2001 hom intentà de nou, sense èxit, establir un protocol de verificació, en gran part a causa de la…
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia i a la Secció de Ciències Biològiques.
Impulsa les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques, tant des del punt de vista del descobriment i la producció de teories científiques, de pensament científic i d’innovacions tecnològiques, com des del punt de vista de la seva aplicació i difusió Publica el butlletí Ictineu
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…