Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Jaume Sacoma
Història
Nom que ha estat aplicat al protonotari reial de Pere el Cerimoniós Jaume Conesa a causa de la grafia incorrecta que figura en la còpia parcial de la versió catalana de la Historia destructionis Troiae, de Guido delle Colonne, feta per Conesa, còpia duta a terme pel candeler de cera Bartomeu Miquel, a Barcelona, el 1423 i que es guarda a l’Arxiu Capitular de Barcelona.
El fet que aquesta còpia sigui seguida per la còpia, també parcial, de la versió catalana de les tragèdies de Sèneca feta per Antoni de Vilaragut ha fet que hom atribuís a Jaume Sacoma una nova versió de les tragèdies
Diomedes

Diomedes Còpia romana en marbre del segle II-III d'un original grec del segle V aC (Museu del Louvre)
Mitologia
Heroi grec.
Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Paris

Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…
La secta de los misteriosos
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 65 min., dirigida per Albert Marro i Fornelio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga llegenda mora,…
Apoxiòmenos de Lisip
Famosa estàtua de bronze, de Lisip, l’original de la qual no ha estat conservat, que representava un pugilista netejant-se el braç dret amb l’estríjol.
Se’n coneix una còpia romana trobada a Roma el 1849, que actualment es conserva als Musei Vaticani
Cinemateca del Cinema Amateur Terrassenc
Cinematografia
Fou creada el 1999 per la Comissió del Centenari del Cinema i la Secció de Cinema i Vídeo de la Societat Coral Joventut Terrassenca, amb la col·laboració de l’Ajuntament, amb la finalitat de preservar i divulgar el cinema local no professional.
És formada per un fons de films amateurs de cineastes de Terrassa transferits al suport de vídeo digital Primer es confeccionà un inventari per èpoques de films guardonats amb el primer o segon premi en concursos nacionals o internacionals, el qual sumava un total de 135 títols d’una trentena d’autors 37 en 8 i súper-8 mm 5 en 9,5 mm 85 en 16 mm i 8 en vídeo analògic Aquest material, llevat d’un nombre escàs de títols desapareguts, es transferí a vídeo digital, cosa que se seguirà fent amb els que es vagin incorporant Els màsters en DV es conserven al Museu d’Història de la Ciutat i una…
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí…
,
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment…
Liber feudorum Ceritaniae
Miniatura del Liber feudorum Ceritaniae
© Fototeca.cat
Cartulari de la corona catalanoaragonesa referent a la Cerdanya i a les possessions ultrapirinenques que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Consta de 379 folis i de 272 escriptures Sembla una còpia d’una part del Liber feudorum maior , al qual és posterior en alguns decennis els documents són en el mateix ordre Abraça sobretot el període 1172-76 Té 32 miniatures policromes sobre fons d’or
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina