Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
les Cassitèrides
Història
Illes atlàntiques de localització imprecisa, famoses a l’antiguitat per llurs mines d’estany.
Es tracta probablement d’una zona metallífera que caldria situar a l’Armòrica, entre la boca del Loira i la península de Kiberen Quiberon
Dau al Set

Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)
Grup artístic editor de la revista d’art mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió.
A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc temps després…
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal…
,
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
Escola de Notre-Dame
Música
Nom donat a un grup de compositors actius a París durant el període comprès entre el darrer terç del segle XII i la primera meitat del segle XIII.
La majoria d’aquests compositors possiblement estigueren associats a la catedral de Notre-Dame o bé a l’església de Sant Esteve, temple més antic que s’alçava en el mateix lloc on ara hi ha la catedral Altres compositors d’aquesta escola foren actius probablement a les esglésies de Sainte-Geneviève-du-Mont, Saint-Germain-l’Auxerrois o a l’abadia de Sant Víctor Els compositors agrupats sota aquesta denominació destacaren principalment pel conreu de les formes de la polifonia religiosa, especialment l' organum i el conductus Encara que la tradició historiogràfica ha acceptat aquesta…
Llibre de meravelles
Literatura catalana
Un dels poemaris més emblemàtics i més populars de la vasta producció lírica de Vicent Andrés i Estellés, publicat per primera vegada per l’editorial L’Estel de València l’any 1971 i prologat per Manuel Sanchis Guarner.
De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra El llibre…
La filla del mar
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat al Teatro Odeón de Buenos Aires, en traducció castellana, el 12 de setembre de 1899, i al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
Planteja la dissortada recerca afectiva d’una noia marginada pel seu origen forà L’obra s’ambienta en un poble mariner La protagonista, recollida de petita del naufragi d’un vaixell musulmà, fou batejada amb el nom d’ Àgata Com que en ser rescatada es dirigí cap a una noia uns quatre anys més gran que ella, la Mariona, passà a viure amb la seva família, i, morts els pares, totes dues foren acollides per l’oncle Cinquenes Aquest, preocupat pel bon nom, no consent la relació de Mariona amb Pere Màrtir, un indià d’escassa fortuna que havia seduït bona part de les dones del poble Ella decideix…
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…
Industrials i polítics del segle XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Vicens i Vives i Montserrat Llorens i Serrano (1958), número 11 de la col·lecció de biografies catalanes de l’editorial Vicens Vives, també traduïda al castellà amb el títol Los catalanes en el siglo XIX (1986); es tracta de la primera gran interpretació sobre el vuit-cents català.
Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a més, l’autor volia…