Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines
Les Metamorfosis
Obra d’Ovidi, en la qual són ordenades, en 15 llibres que comprenen més de 12 000 hexàmetres, unes 250 faules mitològiques.
El poeta se sentia orgullós d’aquest recull escrit més o menys entre 1-8 dC, però no pogué polir-lo abans del seu exili Bé que l’ordre del llegendari intenta d’ésser cronològic o genealògic, del caos i del diluvi fins a Cèsar i August, els lligams d’un mite amb l’altre són sovint convencionals Es tracta d’un amassament de materials molt diversos extrets de l’èpica, del teatre, de la poesia didàctica dels grecs i especialment dels poetes alexandrins No és un poema cosmogònic, sinó una mostra superba del talent, de l’erudició i de la fantasia del poeta, un devessall d’imatges,…
Leviatan
Mitologia
Monstre marí, descrit a la Bíblia, en el llibre de Job, que simbolitza el caos de les aigües hostils a la vida.
El nom fou emprat per Thomas Hobbes en el títol del seu tractat de teoria política Leviathan or the Matter, Form and Wower of a Commonwealth, Ecclesiastical and Civil 1651
Royal de Luxe
Teatre
Companyia francesa nascuda a Ais de Provença el 1979 amb l’espectacle Le Cap Horn, sota l’orientació de Jean-Luc Courcoult.
Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…
Libertarias
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 131 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…
Mites
Literatura catalana
Llibre de proses de Jordi Sarsanedas, publicat el 1954.
El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible un espai —l’…
Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Jordi Sarsanedas, publicada l’any 1989.
Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del…
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Partit creat el 23 de juliol de 1936, per la integració de quatre organitzacions polítiques d’àmbit català: Federació Catalana del PSOE, Partit Comunista de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya [USC] i Partit Català Proletari.
Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…