Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Confederació Sudista
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.
La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud 1860 s’hi uniren 1861 Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas llurs representants, reunits a Montgomery Alabama, que en fou elegida la…
senyoria de Karditsa
Història
Jurisdicció feudal situada a la Beòcia, dins el ducat d’Atenes.
Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
Academia Naturae Curiosorum
Institució fundada el 1652 a Schweinfurt (Francònia, Alemanya) per G.L. Bausch.
L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran…
Bonaparte
Família noble d’origen llombard (Buonaparte) estesa per diferents llocs d’Itàlia (Florència, Treviso, Verona i Pàdua).
Una branca florentina s’establí a Sarzana Gènova i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte mort el 1529 Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte 1746-85, el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino 1750-1836, a qui el seu fill, l’emperador…
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
Puig
Cosmètica
Perfumeria
Economia
Empresa de perfumeria i cosmètica.
Fou fundada el 1914 per Antoni Puig i Castelló Vilassar de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1979 amb el nom d’ Antonio Puig El 1922 llançà al mercat el seu primer producte de fabricació pròpia, Milady, el primer pintallavis fet a l’Estat espanyol L’any 1940 creà la colònia Agua Lavanda Puig, un dels seus grans èxits A mitjan anys cinquanta, els quatre fills del fundador, Antoni Barcelona, 1924 – 2018, Marià Barcelona, 1927 – 2021, Josep Maria Barcelona, 1931 – 2024 i Enric Barcelona, 1939 – 2008, s’incorporaren a l’empresa, i fins avui ha conservat el caràcter familiar, amb la tercera…
El ojo de cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 91 min., dirigida per Antonio Santillán Esteban.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi F Iquino, Barcelona ARGUMENT A través de l’ull d’un mort de William Irish GUIÓ José Antonio de la Loma, Joaquina Algars, Ignasi F Iquino FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Liza MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Casas i Augé INTERPRETACIÓ Carlos López Moctezuma Enrique, Armand Moreno l’inspector, Manuel Fernández Pedrito, Beatriz Aguirre Clara, Carolina Jiménez l’esposa de l’inspector, Miguel Fleta l’agent, Jesús Colomer el cambrer, Josep Sazatornil, Saza el tintorer ESTRENA…
Partit Demòcrata Popular de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partido Demócrata Popular [PDP], sorgit a l’octubre de 1982 a Madrid per la separació d’un grup de diputats d’Unión de Centro Democràtico, liderat per Óscar Alzaga.
Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…