Resultats de la cerca

Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura

Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, tingueren com a òrgan el setmanari El Obrero i influïren sobre les Tres Classes de Vapor El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Mataró i Vic convocaren el congrés constitutiu de la Unió General de Treballadors Josep Comaposada en fou president el 1892, però la força socialista perdé importància El 1904 hi hagué un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federació collaboraren en la creació de la Solidaritat Obrera 1907 El…

Fundada el 1887 per Narcís Masferrrer i David Ferrer i Mitayna, fou la principal impulsora de la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola l’any 1898 a Barcelona, fet que significà un pas endavant de la gimnàstica catalana a l’hora d’orientar aquest esport a la competició El 1900, amb motiu de la Festa de la Mercè de Barcelona, començà a establir puntuacions per validar els exercicis de gimnàstica, mètode del qual fou la precursora Per altra banda, entre els seus objectius figurava la promoció del crosscountry curses a peu, el futbol, el lawn tennis, el ciclisme i altres…

Reconeguda oficialment per la Biketrial International Union, com a membre de ple dret, pot formar seleccions catalanes que participin en les diferents competicions internacionals que aquesta federació organitzi

Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va nomenar la…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es…

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important…

Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935 hi collaborà sempre Josep Alemany i Borràs Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular Cal destacar també els 60 volums d’obres completes De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la…