Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Catalunya-ciutat
Història
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a El Poble Català , i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intellectuals no barcelonins, que inicià la Revista de Catalunya febrer del 1926
Histoire générale du Languedoc
Història
Obra cabdal de la historiografia del Llenguadoc, composta i publicada a París en 1730-45 pels benedictins maurins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette, amb el títol d’Histoire générale de Languedoc avec les notes et pièces justificatives
.
Fou completada fins a la Revolució Francesa i publicada d’una manera definitiva sota la direcció de MEDelanier i anotada per MEMabille i MEBary, a Tolosa Llenguadoc per l’editorial Privat 1872-75 És d’un interès primordial per a l’estudi dels orígens de Catalunya
escola de Viena
Economia
Nom donat al grup d’economistes marginalistes marginalisme) format al voltant de K.Meng.
Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter
Escola Industrial de Barcelona
Institució creada el 1904 com a centre general d’ensenyament tècnic, des d’estudis elementals per a obrers fins als de caràcter superior.
El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la installació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes Escola Elemental de Treball, 1913 Escola Superior d’Agricultura, 1912 etc i una gran collaboració tècnica Hom hi creà diverses seccions la d’Indústries Tèxtils 1909, completada…
Turandot
Música
Darrera òpera de G.Puccini, el qual morí quan en mancava la darrera escena, que fou completada per F.Alfano.
Estrenada a la Scala de Milà 1926 per MFleta i Rosa Raïsa al Liceu de Barcelona, el 1928, ha restat al repertori internacional L’argument basat en una faula de GGozzi narra les proves a les quals la princesa xinesa Turandot sotmet els seus pretendents tres preguntes, que només són satisfactòriament resoltes pel príncep Calaf Ferruccio Busoni també escriví una altra Turandot 1917
Recuerdos y bellezas de España
Col·lecció de llibres iniciada el 1839 que, seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d’actualitat, es proposava donar a conèixer les antiguitats i monuments d’Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics.
La idea sorgí de FXParcerisa, que s’encarregà de les litografies, i comptà amb l’ajuda de Pau Piferrer per a la part literària El primer volum sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca 1842 i posteriors la mort de Piferrer deixà incomplets el segon volum de Cataluña i el d' Aragón , que foren acabats, respectivament, per FPi i Margall i JMQuadrado Pi i Margall redactà també el volum Reino de Granada 1850 i Quadrado Castilla la Nueva 1853 i…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit en 1270-75 La…
Catalana de Gas i Electricitat
Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas.
Fou fundada a Barcelona el 1843 amb el nom de Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas Adoptà el nom de Catalana de Gas i Electricitat el 1912 en absorbir la companyia Central Catalana d’Electricitat El 1923 esdevingué l’única fornidora de la zona, després d’absorbir Gas Lebón El 1956 començà la nova installació de producció basada en el craqueig catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l’antic sistema de producció que emprava l’hulla com a primera matèria El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA , introductor d’aquesta energia a la…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Literatura catalana
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que…
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…