Resultats de la cerca

Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord

El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II

El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys La companyia noliejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar —ocupat de poc 1704 pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió— i per trencar, així, el monopoli de Cadis secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània Exportà principalment vins i aiguardents…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…

Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els…

Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí,…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i…

L’església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s’hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s’hi installà una comunitat, presidida per…

Compost de dotze cants, descriu les desventures d’una jove heroïna, Mireia, filla d’uns propietaris rurals benestants, que, enamorada del jove paneraire Vicenç, en no poder aconseguir el consentiment patern per a casar-s’hi —puix que l’estament social dels pares és molt superior al del jove pretendent—, va en pelegrinatge des del seu mas de la Crau fins a les Santes Maries de la Mar, travessa tota la Provença i mor en arribar a la vila marinera de la Camarga L’argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes…