Resultats de la cerca

Situat a la Casa de l’Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat, les colleccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX

En un edifici de l’arquitecte Rafael Moneo es presenta una collecció permanent de l’obra de Joan Miró i exposicions temporals d’altres artistes Des de l’exterior es pot contemplar el taller on treballà l’artista els darrers anys de la seva vida L’any 1997 Aurelio Torrente, antic director del desaparegut Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid, fou escollit nou director de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma L’any 2000 el patronat de la Fundació decidí la reparació dels grafits que es conserven a son Boter

El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…

Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…

El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…

Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament…