Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de 1936, que formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d’economia.
Assegurava el pagament dels salaris a tot el país ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí el Decret de Mobilització Civil dels treballadors subsidiats
pau de Vervins
Història
Tractat signat a Vervins (Picardia), el 2 de maig de 1598, entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies.
Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559
Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
Economia
Institució internacional amb seu a Londres, creada el 1991, per a promoure la transició cap al lliure mercat, orientar les economies i fomentar la iniciativa empresarial privada als antics estats comunistes d’Europa i als estats independents del Commonwealth.
La seva ajuda té com a contrapartida el compromís dels estats beneficiaris a aplicar els principis de la democràcia pluralista Les seves inversions són destinades a promoure l’activitat del sector privat, enfortir les institucions financeres i els seus sistemes jurídics El 1998 la seva acció es repartia entre 26 estats
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust…
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…
Satiricó
Títol, de sufix grec i d’arrel llatina, que hom dóna a un report d’aventures escrit per Petroni dins el to realista dels satírics romans.
Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el conte de la…
Els sense nom
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 102 min., dirigida per Jaume Balagueró i Bernat.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Joan Ginard Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT The Nameless 1965 de Ramsey Campbell GUIÓ JBalagueró FOTOGRAFIA Xavi Giménez color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matías Tikas MUNTATGE Luis de la Madrid MÚSICA Carles Casas SO Salva Mayolas INTERPRETACIÓ Emma Vilasarau Clàudia, Karra Elejalde Massera, Tristán Ulloa Quiroga, Pep Tosar Toni, Jordi Dauder el forense, Toni Sevilla Franco, Josep Maria Domènech Romero ESTRENA Madrid, 12111999, Barcelona, 19111999 PREMIS Sitges 1999 millor interpretació femenina, EVilasarau, millor fotografia…
Cimera de Copenhaguen sobre el Canvi Climàtic
Meteorologia
Cimera mundial celebrada a Copenhaguen entre els dies 7 i 18 de desembre de 2009 sobre el canvi climàtic.
Fou precedida de les reunions preparatòries de Barcelona de la primera setmana de novembre L’objectiu de la cimera se centrava en l’establiment d’uns nivells d’emissió màxim de gasos d’efecte d’hivernacle, atès que els nivells establerts com a objectiu pel Protocol de Kyoto caducaven el 2012 Els desacords entre els diversos governs, però, es reflectiren en unes resolucions generalment qualificades de poc ambicioses Entre els actors principals, el govern dels EUA veié el seu marge d’acció força limitat pel Projecte de Llei de reducció d’emissions pendent de ser aprovat al segon trimestre del…
Promotora de informaciones
Periodisme
Grup empresarial periodístic.
Editor del diari El País 1976, fou creat el 1972, si bé no fou inclòs en el registre d’empreses periodístiques fins el 1975 L’empresari Jesús de Polanco en fou el president fundador fins l’any 2007, i del 1988 el periodista Juan Luis Cebrián en fou el conseller delegat fins el 2008, que ocupà la presidència És un dels principals grups de comunicació multimèdia espanyols Inclou les emissores de ràdio de la Cadena SER i diverses emissores de radiofórmula, el diari econòmic Cinco días des del 1989 i l’esportiu Diario As des del 1996 i des del 2006 té una participació accionarial majoritària en…
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva obtenció del…