Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Fons Europeu de Desenvolupament Regional
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea (1975) destinat a corregir els principals desequilibris territorials (predomini agrari, mutacions industrials, subocupació estructural, etc).
Complementa en un 50-55% les inversions que els estats dediquen a fomentar la no productivitat, les infraestructures, els estudis i les experiències pilot i es fa càrrec de les altres despeses programades per la Comissió Europea El seu àmbit territorial són les àrees o regions endarrerides i les zones industrials en declivi per a llur reconversió
Secció Orientació Fons Europeu d’Organització i Garantia Agrícola
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1964 i destinat a l’increment de la productivitat agrària, silvícola i pesquera i a l’ocupació òptima dels factors de la producció, especialment de la mà d’obra.
Contribueix financerament, complementant-les en un 25-65% en les sumes que els estats dediquen al reforçament de les estructures, a la comercialitzazció, la transformació, la reconversió i el desenvolupament social i medi ambient i a altres activitats, programades per la Comissió Europea El seu àmbit territorial són les regions agràries i les zones rurals i pesqueres
Hare Krixna
Nom amb què és coneguda l’Associació lnternacional per a la Consciència de Krixna, secta fundada a Nova York, el 1966, per Bhaktivedanta Swami Prabhupada (1896-1977), hindú originari de Calcuta i establert als EUA el 1966.
Els seus adeptes han d’adquirit la “consciència de Krixna”, la veritat suprema, per la mediació d’un guru, al qual s’han de sotmetre totalment Practiquen l’abstenció de molts aliments, es dediquen a l’estudi dels llibres sagrats de la literatura vèdica, etc Vestits a la manera oriental, amb llargues túniques i els homes amb el cap rapat —fora d’un petit manyoc dc cabells—, van pels carrers dansant rítmicament i cantant incessantment el Hare Krixna, Hare Rama Ha tingut una certa difusió també a Europa
Emiliana Design Studio
Estudi de disseny fundat el 1996 per Ana Mir (València, 1969) i Emili Padrós (Barcelona, 1969).
L’estudi ha basat la seva activitat en l’interiorisme, però també en el comissariat i disseny d’exposicions Els seus integrants, a més, dediquen cert temps a la docència El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb materials plàstics, cabells humans, llapis de colors, bé que sense oblidar els aspectes funcionals, tècnics i productius Alguns dels seus treballs formen part del fons del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i del Fonds National d’Art Contemporain de París Han exposat en diverses galeries d’art i també al MoMA de Nova York El 2003 obtingueren la menció especial…
Institut Cambó
Fundació creada l’any 1999 per Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, juntament amb el seu espòs, Ramon Guardans i Vallès, per tal de continuar l’obra de mecenatge del seu pare.
Fins l’any 2017, el componien dues branques, els Estudis Clàssics i els Estudis Socials D’una banda, els Estudis Clàssics se centraven en la traducció al català i la difusió dels grans texts clàssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi El formen la Collecció Bernat Metge provinent de l’antiga Fundació Bernat Metge , la Collecció Bíblica Catalana provinent de la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Hebraico-Catalana De l’altra, els Estudis Socials es dediquen a impulsar l’estudi i el debat sobre els temes centrals de la realitat catalana, històrica i…
Los atracadores
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 99 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PEFSA Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1955 de Tomás Salvador GUIÓ Manuel Maria Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Pierre Brice Vidal, Manuel Gil Ramón, Julián Mateos Cachas, Agnès Spaak Isabel, María Asquerino Asunción, Enric Guitart Alfredo Juste, Gustavo Re, Antoñita Oyamburu Sonia Bruno la germana de Ramón i promesa de…
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…
antologies literàries del segle XIX
Literatura catalana
Conjunt de seleccions de textos contemporanis, especialment de poemes, publicats, entre altres finalitats, per donar testimoni del creixent ús literari de la llengua catalana.
Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…