Resultats de la cerca

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a la plaça de…

Divinitat guerrera un dels seus emblemes és un arc amb dues fletxes, era protectora del Delta i deessa de la inundació El seu culte, que s’estengué a l’Alt Egipte, data d’època molt antiga i era popular sobretot entre les dones Durant la dinastia XXVI fou la principal divinitat d’Egipte pel fet d’ésser Sais la capital del país

Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació

La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…

Germana i esposa de Baal, apareix en una sèrie de textos mítics com el Cicle de Baal i Anat escrits en ugarític i trobats a Ras Shamra Ugarit A partir del Regne Nou entrà també a formar part, com altres divinitats asiàtiques, del panteó egipci, on fou considerada una deessa guerrera, protectora del faraó Ramsès II li aixecà un temple a Pi-Ramsès, la residència reial, i una de les seves filles i esposa es deia Bint-Anat El seu culte perdurà a Egipte fins a l’època romana

Fou assimilada a Hècate i a Àrtemis fi del segle V-inici del IV aC Hom li retia culte a l’illa de Lemnos, on li eren oferts sacrificis de noies joves i era coneguda amb el nom de Gran Deessa

Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París…

Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana…

Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…