Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Guadagnini
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears
Antic edifici central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Barcelona, obra d’Enric Sagnier i Villavecchia (1917)
© Fototeca.cat
Economia
Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers.
En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi 1921 o les cases de cultura i biblioteques…
els Diàlegs
Nom donat al conjunt de les obres de Plató escrites en forma de diàleg, que inclou tota l’obra de Plató, llevat de l’Apologia de Sòcrates i les Lletres.
Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…
Poesies
Literatura catalana
Volum recopilatori pòstum de l’obra poètica de Màrius Torres (1947).
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…
Dibujos Animados Chamartín
Cinematografia
Estudis de rodatge.
Foren el resultat de la fusió de la Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà i de Dibsono Films, d’Alejandro Fernández de la Reguera, tots editors catalans coneguts S’installaren a la Casa Batlló al passeig de Gràcia de Barcelona La seva activitat es desenvolupà entre el 1941 i el 1949 i depenien de la productora i distribuïdora madrilenya Chamartín La llei del 1941 que promovia la producció de curts fou el punt de partida de la seva intensa activitat, que donà el resultat de 35 títols, a més dels films publicitaris La secretària i cap de personal era Teresa Boix, la qual després es casà amb…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…