Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Desigual
Economia
Empresa tèxtil creada l’any 1984 pels germans Thomas i Christian Meyer, amb seu a Barcelona.
Creada a partir d’una botiga de roba a Eivissa, comprèn el disseny i la venda d'articles propis, per a home, dona i nens Juntament amb la roba, ofereix també calçat, accessoris i complements Són empremtes característiques de la marca el fort colorisme, la informalitat i un cert esperit iconoclasta Concebuda com una empresa global, al principi de la segona dècada del segle XXI tenia presència en més de setanta estats del món El 2011 obtingué uns beneficis de 560 milions d’euros i ocupava unes 3500 persones arreu del món El 2008 guanyà el Mapic EG Retail Award, un dels guardons més importants…
Costumari català
Folklore
Conjunt d’estudis sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any (hivern, primavera, estiu i tardor), comentats i publicats per Joan Amades, en cinc volums (Barcelona 1950-56).
Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del segle XVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Rector de Vallfogona, com també d’Antoni Maçaners, de Francesc Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà…
Aigoforts
Literatura catalana
Recull de vuit narracions de Gabriel Maura, aparegut a Palma el 1892, amb un pròleg de Joan Alcover.
Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes…
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…
,
Correspondència
Revista religiosa de periodicitat desigual, fundada a Barcelona el 1963 per un grup de sacerdots amb la intenció de recollir les inquietuds dels catòlics progressistes.
Composta gairebé sempre de collaboracions espontànies, ha passat per diverses etapes, la darrera de les quals, iniciada el 1986, la convertí en l’òrgan d’expressió dels consiliaris dels diversos moviments cristians del món obrer de Catalunya
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer…
Acadèmia dels Nocturns
Literatura catalana
Educació i entitats culturals i cíviques
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valleriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda o els…