Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Biblioteca Nacional del Parlament
Biblioteca pública amb seu a Tòquio.
Fundada el 1948, té el dipòsit de les publicacions japoneses També conserva les publicacions del govern dels EUA i és el centre japonès d’intercanvi i informació de llibres Té una organització similar a la Library of Congress de Washington, és dividida en set departaments i 30 altres biblioteques disperses per les branques executives i judicials del govern, les quals totalitzen 3 600 000 volums Publica diversos periòdics bibliogràfics, jurídics, econòmics i estadístics, com ara Bibliografia Nacional Japonesa i Índex de Periòdics Japonesos
Comité International de Coopération dans les Recherches Nationales en Démographie
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Organització no governamental per a la recerca demogràfica creada l’any 1972 a França.
És finançat per l’Estat francès i el Fons de les Nacions Unides per a la Població FNUAP Els seus objectius són la recollida de dades disperses en centres demogràfics d’arreu del món més de 700 i la collaboració entre aquests mateixos centres mitjançant l’intercanvi d’informació a través de l’organització de seminaris i conferències Aquest centre d’investigació té com a principals línies d’investigació la fecunditat i la família, la mortalitat i els programes de salut, la urbanització del territori, l’envelliment de la població, els recursos i els moviments migratoris internacionals La seu és…
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la diversitat de fonts…
Fundació Gala-Salvador Dalí
Museu
Entitat constituïda l’any 1983, sota la presidència de Ramon Boixadós, ubicada a l’edifici del Teatre Museu Dalí, a Figueres.
Té com a objectiu promoure l’obra de Salvador Dalí , així com també protegir i gestionar-ne el patrimoni Cal esmentar la política d’adquisicions d’obres del pintor, disperses arreu d’Europa i Amèrica Gestiona el Teatre Museu Dalí de Figueres i els altres dos vèrtexs de l’anomenat ‘triangle dalinià empordanès’ el castell de Púbol la Pera i la casa de Portlligat Cadaqués El 1996 la Fundació Gala-Dalí obrí al públic el castell de Púbol, la residència que Salvador Dalí regalà a la seva esposa Gala, i el 1997 la casa museu de Portlligat El 1992 constituí firmà el Centre d’Estudis Dalinians, per a…
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu
Museu inaugurat l’any 1980 en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.
El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per…
conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros
Ajuntament del Cogul
Pintura
Prehistòria
Pintures i gravats rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres, a la Roca dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.
També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
Historiografia catalana
Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.
Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…