Resultats de la cerca

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…

En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills…

El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…

Cinc membres foren duxs de la república Pietro I 887, Pietro II 932-939, Pietro III 942-959, Pietro IV 959-976 i Vitale 978-979 Marco Sanudo 1153 — 1228 es distingí durant la quarta croada en la conquesta de les Cíclades ducat de Naxos Marin Sanudo Venècia ~1270 — ~1343, dit il Vecchio , escriptor, és autor d’un important Opus Terrae sanctae Marin Sanudo Venècia 1466 — 1536 dit il Giovane , cronista, escriví, entre altres, l’obra La spedizione di Carlo VIII 1495 Livio Sanudo 1532 — ~1587 és autor d’una Geografia 1588, en dotze volums, deu de dedicats a l’Àfrica

Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al…

Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i…

El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…

S'inicià amb Miecislau I de Polònia 963-992 i s’extingí amb Casimir III de Polònia , dit el Gran 1309-70