Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Barcelona Dragons
Futbol americà
Equip de futbol americà de Barcelona.
Creat l’any 1991, és un dels deu clubs fundadors de la World League, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units NFL amb equips d’Europa i dels mateixos EUA Després de dues edicions 1991 i 1992 i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus, i s’anomenà National Football League NFL Europe, competició que guanyà l’any 1997 Del 1991 al 2001 disputava els seus partits a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, però a partir del 2001 firmà un acord amb el…
,
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
Museu de Zoologia de Barcelona
Museologia
Zoologia
Museu
Museu municipal instituït com a entitat pròpia l’any 1920 a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell de Geologia i l’aportació científica dels laboratoris de recerca de la Junta de Ciències Naturals.
És installat a l’edifici modernista anomenat el Castell dels Tres Dragons Destaquen les colleccions d’entomologia, de malacologia i de vertebrats les installacions de fonoteca zoològica, biblioteca i vertebrats les activitats pedagògiques i el servei de publicacions que, anualment, edita Miscellània zoològica i Treballs i, periòdicament, la sèrie Colleccions del Museu catàlegs de les exposicions Darrerament, a més del departament de recerca entomològica, funcionen els de documentació de les colleccions, bioacústica i valoració didàctica de les…
marquesat del Reguer
Història
Títol concedit el 1738 al tinent coronel de dragons Francesc Amar de Montaner i Dameto, cavaller de Calatrava.
Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon
Exposició Universal de Barcelona

Cartell anunciador de l’Exposició Universal de Barcelona (1888)
© Fototeca.cat
Història
Exposició internacional de mercaderies (1888), la primera realitzada a Barcelona.
Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per August Font i…
Carmen
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 106 min., dirigida per Augusto Turchi [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la…
Federació Catalana de Futbol Americà
Futbol americà
Organisme rector del futbol americà a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1988 amb la inclusió de quatre clubs Badalona Dracs, Búfals del Poble Nou, Bóxers de Barcelona i Pioners de l’Hospitalet La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que fou també la primera competició de futbol americà de tot l’Estat En les dues edicions següents s’hi inscrigueren clubs d’arreu de l’Estat, per la qual cosa es convertí en el Campionat d’Espanya de facto La temporada 1991-92 diversos clubs crearen la Spain Football League, de manera que els clubs espanyols i els catalans més destacats abandonaren la Lliga…
estadi de Wembley
Esport general
Estadi esportiu.
Batejat, també, amb el nom d’Estadi de l’Imperi Empire Stadium i considerat l’estadi nacional d’Anglaterra Situat al barri londinenc de Wembley, la seva construcció finalitzà el 1923 Fou l’escenari dels principals esdeveniments esportius del s XX a Anglaterra els Jocs Olímpics de Londres del 1948, la final del mundial d’Anglaterra del 1966, els principals partits de l’Eurocopa del 1968 i les finals de la Copa d’Anglaterra de futbol, i també s’hi jugaren els partits de les seleccions nacionals angleses de futbol i rugbi En l’àmbit cultural, Wembley ha acollit nombrosos concerts, com el Live…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el capità general…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…