Resultats de la cerca

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica exclusivament a…

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum

És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de…

Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental

La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic Estatal BE, i el…

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Bohigas, P 1988 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Izquierdo, J 1994 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Moran i Ocerinjauregui, J 1990 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Hauf, AG 2005 Riquer, M de 1990 Vegeu bibliografia