Resultats de la cerca

Obtingué de Zeus la gràcia de restar eternament verge a l’Olimp Entre els romans, fou venerada amb el nom de Vesta

D’origen tessali, fou purificat per Zeus dels crims que havia comès Intentà, desagraït, de seduir Hera Engendrà el centaure , i per això fou lligat a una roda encesa que, com a càstig, vaga eternament pels aires

En tant que és un recull d’himnes i fórmules sacrificials, cada Veda és anomenat també saṃhita Segons la tradició, els Vedes existeixen eternament en llur forma perfecta i no tenen autor humà o diví, la qual cosa, segons el Mīmaṁsā , els confereix validesa absoluta Llur revelació als riṣi és el que els converteix en śruti ‘audició revelada’ D’acord amb el Vedānta , Īśvara en persona promulga els Vedes a l’inici de cada cicle creador kalpa

Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent

Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de…

Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…

Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…

N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de pagar eternament…

Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…