Resultats de la cerca

Es fundà l’any 1929 amb el nom d’Arxiu Museu Folklòric Parroquial i s’installà a les golfes de l’antiga església de Sant Pere És el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia, amb un fons important d’objectes relatius al pasturatge, la pagesia, els oficis tradicionals, la religiositat popular, la farga catalana, el ferro forjat i les armes de foc ripolleses Tancà les seves portes l’any 2000 i, després d’una dècada de treballs de readaptació, tornà a obrir el 2011 El nou equipament, situat ara a Can Budallés, és continuador del seu passat, tot i que amb un nou discurs expositiu i uns espais i…

Representa, respecte a l’ Atlas linguistique de la France , de Gilliéron, un notable progrés els exploradors són lingüistes especialitzats Scheuermeier, Rohlfs, ML Wagner, la selecció de localitats es basa en criteris historicogeogràfics, els mots són agrupats per conceptes i la cultura material és incorporada a la cartografia lingüística

Conté un ric patrimoni etnogràfic de la comarca amb importants fons materials, fotogràfics, sonors i fílmics

Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i en figura alguna altra al catàleg del Musée de l’Armée de París

Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó

Totes dues es formaren a Belgrad, i Danica estudià també a les universitats d’Oxford i Londres 1923-24 A més, treballà a la biblioteca de la Universitat de Belgrad 1931-51, i Ljubica fou cap del departament de música tradicional al museu etnogràfic de la mateixa ciutat 1939-51, on fundà la secció de dansa tradicional Treballaren sempre conjuntament i, a partir dels seus treballs de camp, realitzaren detallades descripcions de més de 900 danses, degudament contextualitzades i amb les seves melodies, procedents bàsicament de Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Dalmàcia Desenvoluparen…

Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació…

Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns objectius ben delimitats…

Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb  Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel,…

Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…