Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista…
Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa
Economia
Organització patronal.
Associació empresarial multisectorial integrada per 38 gremis i associacions empresarials i creada l’any 1978, amb seu a Terrassa Vallès Occidental És membre de la patronal catalana Foment del Treball Nacional El 1996 transformà els seus estatuts per ampliar el seu camp d’actuació de l’àmbit comarcal a l’autonòmic Eusebi Cima en fou elegit president, càrrec que revalidà fins el 2005, que fou succeït per Antoni Abad, reelegit els anys 2009, 2013 i 2017 Des del 2021 ocupa la presidència Xavier Panés L’any 2011 impulsà, conjuntament amb el centre d’emprenedoria Autoocupació, el Centre de…
Converses de Cinema a Catalunya
Cinematografia
Activitat duta a terme per l’Institut del Cinema Català del 3 al 7 de febrer de 1981 al Palau de Congressos de Montjuïc, "amb la finalitat d’analitzar l’estat actual del cinema a Catalunya i contribuir a establir les bases que permetin una política cinematogràfica al nostre país".
A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…
Espill
Obra de Jaume Roig, redactada segurament entre el 1455 i el 1462 i coneguda també amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una falsa…
,
Adjacent Channel Power Ratio
Relació entre la potència emesa dins del mateix canal de comunicacions i la potència emesa en els canals adjacents, expressada normalment en decibels.
Els dispositius no lineals dels sistemes de comunicació mescladors o amplificadors de potència provoquen, entre altres efectes, un recreixement de l’espectre de potència del senyal que es vol transmetre Aquesta emissió de senyal fora de la banda del canal de comunicacions es veu des dels canals adjacents com a potència interferent Els organismes reguladors fixen per a cadascun dels diferents estàndards de comunicacions nivells màxims de potència interferent, o potència radiada en el canal adjacent, en termes d’ACPR
Anales de Cataluña
Historiografia catalana
Obra de Narcís Feliu de la Penya publicada en tres volums a Barcelona l’any 1709 amb el títol complet d’Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788 antes del nacimiento de Christo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709.
Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el desenvolupament del…
Documents per a la història de la cultura catalana medieval
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rubió i Lluch, editada en dos volums per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval (1908-21).
Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les colleccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la collaboració dels seus deixebles Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell, Ferran Valls…
compromís de Casp

El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…