Resultats de la cerca

El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I , que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I  Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV 1162 fou escrit en…

Fou trobada el 1903, i es compon de 3 553 versos assonants, bé que hom considera que des del vers 1 980 pertany a una altra cançó de gesta, la Chanson de Rainoart Narra les lluites contra els sarraïns a l' Archamp , una suposada regió costanera entre Barcelona i Girona, i es destaca, sobretot, pel realisme en les descripcions guerreres i per la bellesa i el sentit tràgic d’algunes situacions

És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II, alludit en els documents com a Guifré fill de Guifré El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials Foren els autors de l' Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta

Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el…

Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors

Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta

Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…

Tal com el presenten els texts èpics no correspon marcadament a cap personatge històric, però té com a antecedent remotíssim la figura del comte Unifred, dit Bernat de Ribagorça a 920-~952 Les antigues tradicions de l’occident català vers la fi del s XI el presenten com un dels principals capitosts de la reconquesta de Ribagorça i com a pertanyent al llinatge de Carlemany però al s XIII, a través de Lluc de Tui 1236 i de Roderic Ximénez de Rada 1243, hom el troba convertit en un heroi lleonès, fill del comte de Saldaña Sancho Díaz i de Ximena, germana d’Alfons el Cast d’Astúries La Primera…