Resultats de la cerca

La forma Ormuz correspon a la transcripció anglesa que amb aquesta grafia pretén reproduir la pronunciació d' Ōrmazd

Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot

Consta de quatre lletres de l’alfabet hebreu יהוה conegudes com el tetragrama, que, llegides de dreta a esquerra, són iod, het, vau i het Transcrites a l’alfabet llatí i llegides en el mateix sentit, serien YHWH Corresponen a una forma derivada del verb havà , que significa 'esdevenir' La pronunciació Jehovà obeeix a la intercalació entre les quatre consonants dels signes vocàlics corresponents a la paraula hebrea Adonay , 'Senyor' La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover Una de les…

A càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’obra s’estructura en àrees temàtiques, i dedica una atenció especial a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics El projecte tingué com a iniciadors Antoni Maria Badia i Margarit  i Germà Colón i Domènech , davant les limitacions de les obres geolingüístiques anteriors La fase preliminar del projecte 1964-75 fou la realització d’enquestes a partir d’un qüestionari de 2452 preguntes en 190 poblacions dels Països Catalans, a càrrec, entre d’altres, de Joan Martí i Castell , Joaquim Rafel i Fontanals , a més de Lídia…

Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica Possible germà seu fou Jaume Olives , també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives —que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes— i avi de Joan Olives , autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat

La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no…

Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…