Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble…

Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’…

És promogut per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

Fou fundat l’any 1977, i els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels editors amb seu a Catalunya Proporciona als seus associats assistència tècnica i jurídica i publicitat Té representació en òrgans i organitzacions d’àmbit local cambres de comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Consell Català del Llibre, etc, estatal Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Comitè Organitzador del Liber i internacionals Federació d’Editors Europeus, Unió Internacional d’Editors Des del 1985 atorga anualment els premis Atlàntida en diverses categories al…

L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran, el paper novament segellat Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que…

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre…

Era formada per 11 comissionats de l’ajuntament, 3 dels nobles, 1 dels ciutadans honrats, 1 de l’orde de Sant Joan, 1 dels advocats, 1 dels metges, 2 dels fabricants, 12 dels collegis i gremis i 2 de la clerecia La milícia ciutadana funcionà del 26 de maig de 1793 al 30 de setembre de 1795 el batalló de voluntaris, organitzat segons un projecte del marquès de Llupià, partí pel setembre del 1793 La propaganda utilitzà un abrandat to patriòtic català, amb freqüents allusions històriques El 1794 fou substituïda, de fet, per una junta de comissionats de tots els corregiments del…

Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional…

L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…

Els documents relatius a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca passaren, durant el s XIX, al nou Arxiu del Regne de Mallorca en diferents fases Amb tot, restaren a l’arxiu municipal algunes sèries documentals de l’antiga universitat com les relatives a gremis i a la taula nummular També conserva una quantitat considerable de pergamins de la Universal Consignació Les sèries de documentació administrativa del municipi són molt completes a partir del 1920 Amb el temps, ha anat incorporant diversos fons, entre els quals cal destacar els arxius familiars dels Desbrull s…