Resultats de la cerca

Fou dirigida per Josep Maria Tallada , Josep Ruiz  en fou secretari, i Cebrià de Montoliu  bibliotecari Organitzà exposicions Exposició d’Economia Social i d’Higiene i Seguretat del Treball, 1911 Exposició del Treball a Domicili, 1915, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues i edità llibres, fullets i revistes Al seu redós hom creà una borsa de treball 1911, el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors 1911, la primera cooperativa catalana de cases…

Des d’aleshores ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l' ska , el reggae , el blues o la rumba La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i entre els seus treballs cal destacar En desconcierto 1984, Vino, tabaco y caramelos 1988, Introglicerina 1990, Furia Latina 1993, Compromiso 1993, De amor 1996, Un beso y una flor 1997 i Va por ti 2000

Constituït en 1999-2000 a partir d’ Editorial Planeta del qual aquesta ha passat a ésser una de les divisions, ha estat presidit per José Manuel Lara Hernández , a la mort del qual 2003 el succeí el seu fill Josep Manuel Lara Bosch  fins al seu traspàs 2015 Des d’aquest any n’ocupa la presidència Josep Creuheras El 2001 adquirí l’antiga seu de Banca Catalana de l’avinguda Diagonal de Barcelona, destacat edifici d'oficines de la ciutat projectat per Josep Maria Fargas i Enric Tous, on tingué el centre de la seva activitat fins el 2018, que vengué l'immoble al Banc de Sabadell L’octubre del…

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…

En foren membres Salvador Dalí, Martí Vilanova, Rafael Ramis i Jaume Miravitlles Edità un manifest i un butlletí del mateix nom únic exemplar del 26/XII/1921 Fou rebutjada la seva inscripció com a partit

Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva…

El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme

Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco…

La primera exposició del grup tingué lloc el 1966 a Alacant i des d’aleshores exposaren arreu de l’Estat espanyol El 1969 el Grup fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac Gascunya i a partir d’aquest moment s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO exposicions de campanya popular Artistes preocupats per la temàtica de tipus social, denunciaven el món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes, i confeccionaren un manifest en aquest sentit

La seva aparició significà un punt d’inflexió en el marc cultural català, d’una banda pel seu treball com a collectiu i, de l’altra, per l’interès del grup per allunyar-se de les pràctiques artístiques convencionals i inserir-se en un corrent crític que cercava una funció social per a l’art Nascut en un escenari marcat per la inestabilitat política dels darrers anys de la dictadura franquista, el collectiu, tot i ésser considerat dins les tendències de l’art conceptual europeu del moment, tingué unes característiques específiques Els artistes que en formaren part en…