Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Habitat
Programa de l’Organització de les Nacions Unides dedicat a les ciutats i a la urbanització, amb seu a Nairobi.
Té l’origen en la cimera de les Nacions Unides celebrada a Vancouver el 1976 posteriorment coneguda amb el nom d’ Habitat I amb l’objectiu de debatre el fenomen de la urbanització accelerada, especialment als països en vies de desenvolupament, i intercanviar propostes per evitar-ne els efectes més indesitjables i promoure’n al màxim els més beneficiosos Aquesta cimera donà lloc a la creació de la Comissió de les Nacions Unides per als Assentaments Humans El 1996 se celebrà a Istanbul una segona cimera, Habitat II , per tal d’avaluar els resultats de les directrius acordades en la primera Els…
Habitat
Economia
Immobiliària catalana.
Fundada per Josep Maria Figueras, expresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de la Fira de Barcelona, mort el 1994, avui és dirigida pel seu fill Bruno Figueras El 2006 adquirí la divisió immobiliària de Ferrovial Aquesta operació multiplicà per cinc el volum de l’empresa, la qual el 2008 presentà concurs de creditors amb un passiu de 2 300 milions d’euros
Habitat II
Cimera internacional de les Nacions Unides sobre les ciutats que se celebrà a Istanbul del 3 al 14 de juny de 1996.
Amb aquesta cimera les Nacions Unides conclogueren un cicle de conferències mundials organitzades per a analitzar els reptes que la humanitat haurà d’afrontar en un futur immediat Així, Habitat II, també anomenada Cimera de la Ciutat, fou el colofó de la conferència sobre el medi ambient de Rio de Janeiro 1992, de la conferència sobre població i desenvolupament del Caire 1994, de la conferència sobre desenvolupament social de Copenhaguen 1995 i de la conferència sobre la dona de Beijing 1995 Habitat II intentà donar una resposta als problemes que planteja la internacionalització del fenomen…
regne de Kent
Història
Un dels set regnes anglosaxons de l'Heptarquia, habitat pels juts.
Llur rei Etelbert assolí l’hegemonia de tota l’Anglaterra al sud del Humber ~593, però, a partir del s VII, el regne sucumbí, primer a la supremacia del regne de Mèrcia i posteriorment a la del de Wessex, al qual fou definitivament incorporat després de la invasió dels danesos 860
Bioparc de València
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de la ciutat de València inaugurat al febrer del 2008.
Ocupa uns 100 000 m 2 del parc de Capçalera, situat a l’antic llit del Túria, al límit amb el terme de Mislata Substitueix l’antic parc zoològic de Vivers, creat el 1965 per Ignasi Docavo en memòria del qual les noves installacions reben el nom oficial de Bioparc Ignasi Docavo als Jardins del Real i clausurat el 2007 Construït per l’empresa Rain Forest, que també en té cura de la gestió, el Bioparc de València segueix les tendències més actuals dels zoològics, amb els animals en semillibertat i els visitants en contacte directe amb el seu hàbitat El recinte és centrat per un llac…
regne de Txampa
Història
Imperi situat a l’Annam meridional entre els segles II i XIV, habitat pels txams.
Des del segle V fou vassall de la Xina Sempre amenaçats pels vietnamites al nord, que saquejaren diverses vegades Viraya, els txams s’anaren retirant cap a les províncies meridionals i hagueren de combatre alhora contra els pirates javanesos de l’imperi Srivijaya segle IX Al segle XII maldaren per expandir-se cap al sud però, malgrat una breu ocupació d’Angkor 1117, el rei khmer Jayavarman VII sotmeté el regne de Txampa 1203-30 Els txams feren costat als vietnamites contra la invasió mongol segle XIII, però la ruptura es produí poc després i a la fi del segle XIV el regne fou sotmès pels…
baronia de Montnegre
Història
Jurisdicció senyorial del Vallès Oriental, vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del s XIV
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del segle IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n'era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes
cultura de Gulmenitsa
Cultura calcolítica dels Balcans orientals que es desenvolupà al llarg del quart mil·lenni aC.
Es caracteritzà per l’hàbitat en poblats sedentaris formats per cases quadrangulars de tovot i tàpia La metallúrgia del coure, obtingut localment en mines com la d’Ai Bunar, apareix ja molt desenvolupada, amb la producció de destrals, hams de pesca i agulles També hi ha estat documentada orfebreria en or
Flora de Catalunya
Obra de Joan Cadevall i Diars, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans.
Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937 En els tres primers volums collaborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una illustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc